La Psicologia Social i Política és una de les branques de la Psicologia, reconeguda com a disciplina científica. I ens explica moltes coses, davant un món que pega voltes i canvia. Açò no és nou, com dia Heràclit, filòsof presocràtic: «Tot flueix, res no s'està quiet». Contínuament veiem com canvien els moviments socials, modifiquen els corrents ideològics, la tipologia de lideratges, els sistemes comunicatius i l'opinió pública o les formes de participació política. Ara, Crec que hi ha una variable que és prou estable des de l'antiguitat i eixa és l'ambició de poder en l'àmbit polític. La capacitat i el domini (Potestas) que una persona o grup pot exercir sobre altres persones, entitats, institucions, lobbies de pressió, actors socials o contingències que hi són en el marc establit. És a dir, exercir el control sobre tot allò i perpetuar-se en el poder, tant, individualment com el seu aparell polític, al qual pertany. Recordem tot allò del poder i la casta, "el aparato", les portes giratòries, la professionalització de la política, etc.

El grup polític Compromís i les persones que el formàvem, crec que entrarem a gestionar la nostra ciutat amb altre enfocament d'aquest tipus conceptualització de poder polític esmentat, assumint la responsabilitat política com una actitud d'empoderament per canviar el nostre poble i la societat valenciana. I de fet, estàvem més preocupats en capgirar les polítiques socials i posar en marxa projectes del futur per a la nostra ciutat, com vàrem demostrar en les darreres legislatures, que en la preocupació de tenir poder i control sobre la ciutadania, i sobretot, no hem tingut un planejament estratègic per influir en la ciutadania, mitjançant els mitjans de comunicació clàssics o més recents, com l'ús de xarxes socials i molt menys utilitzant recursos públics per guanyar una imatge positiva i un posicionament consolidat en el "mercat" sociopolític del nostre entorn.

Nosaltres, en el 2015, amb actitud positiva, tarannà emprenedor i tal volta una mica innocent, pensant que la ciutadania s'adonaria del nostre treball, dins de l'àmbit municipal, puc dir que començaren a impulsar una bona quantitat de projectes amb l'objectiu de millorar l'estat de benestar del nostre poble. Crec que la legislatura del 2015 al 2019 i després en les nostres àrees fins al 2023, vam fer un encomiable treball per impulsar aquest gruix destacable de projectes i iniciatives des de la nostra gestió a l'ajuntament i a la GVA. Cosa que requereix molt de treball i perseverança, perquè en l'administració, el més complicat és enllestir els projectes en la seua gestió administrativa prou embrollada i a més a més, dotar-los pressupostàriament, com nosaltres vam fer.

Tanmateix, el 2019, ens vam trobar amb altres socis de viatge que no mantenen la mateixa concepció de poder ni potser, de societat. Són membres d'aparells estatals que no tenen escrúpols en teixir teranyines com reflectia un cartell de falles, per aconseguir el màxim de vots, fent seu el que no els pertocava. Per obtenir major quota de poder, aquests partits fan servir mecanismes estudiats que atenen les teories del Màrqueting Polític o de Psicologia Social com la Teoria de l'Atribució, entre d'altres. L'objectiu, era fer creure, amb l'ús d'una curada comunicació per xarxes, fonamentalment i algun diari de capçalera, atribuir-se i fer seu el treball d'altres quan es tractava d'enllestir projectes que no els corresponien, en un gran percentatge, i alhora, també, generar una projecció de lideratge ben valorada.

No comparteix eixa manera de fer, inclús d'arrabassar amb altres forces polítiques. Encara que estem en una època de populisme i formes de fer política narcisistes, centrades en el jo i no en el nosaltres; on els missatges en xarxes socials es convertissen en sonalls que adormen el sentit crític d'una societat líquida. Tal vegada, pecàrem d'innocents, de ser uns romàntics, creure en la política de l'empoderament per canviar la societat. Tanmateix, alguna cosa haurem de canviar perqué no ens passe com en Parc Sagunt II, on Compromís té molta responsabilitat del fet que la Gigafactoria vinguera a Sagunt, sobretot per les necessàries gestions fetes per les nostres conselleries, i que no vam treure profit electoral. Com tampoc la ciutadania ens atribueix la compra de la Casa de romeu que nosaltres vam forçar. Alguna cosa ha fallat. Ara bé, nosaltres també aconseguírem en 2018 l'EDUSI, amb un finançament de 6,5 milions d'euros que debut a l'actual gestió ha provocat, com deia El Económico farà dues setmanes: «La pérdida de fondos europeos deja en la cuneta numerosas inversiones previstas para el municipio de Sagunto».

I ara, què?, si moltes obres estan bloquejades... què, eixirà l'any que ve un cartell de falla que pose: «El poble està bloquejat, qui el desbloquejarà, el desbloquejador que el desbloquege bon desbloquejador serà». Ja veureu com al remat, ens deixarem de tanta virtualitat i altres romanços, per necessitat.

José Manuel Tarazona Jurado
Membre de l’executiva de Compromís per Sagunt