L’altre dia parlava amb una persona sobre la importància de conservar en la memòria visual el paisatge verd de la partida de Montíber, doncs en uns pocs any això, el record, serà l’únic que ens quedarà d’este lloc. No obstant això, el meu interlocutor en va respondre dient que a ell tot això li era igual; que ell estava a favor del progrés afirmant, de forma implícita, que substituir els tarongers i l’horta per plaques solars és progrés. Aquesta afirmació em va fer reflexionar sobre el malentés que existeix amb el terme “progrés”.

Fa ja uns mesos eixia a la televisió un reconegut especialista en ecologia i ciències ambientals que front a les preguntes sobre les ciutats intel·ligents -això que ara en diuen Smart cities- es preguntava en què consistia això d’una ciutat intel·ligent: “Intel·ligent per a què i per a qui?”. Això és el que em pregunte quan recorde el que em va dir aquella persona sobre Montíber i el progrés. Per què és progrés substituir l’horta per un paratge erm farcit de plaques solars? A qui beneficia eixe suposat progrés? Jo sempre he pensat que una cosa és progressista -que porta progrés- quan eixa cosa constitueix un important salt endavant per a la qualitat de vida de les persones, beneficiant al conjunt de la societat. En este sentit no entenc que té de progrés renunciar a Montíber a canvi de la instal·lació d’una macro central de generació d’energia fotovoltaica que podia ser ubicada en llocs alternatius, per altra banda ja proposats, que ni generen impacte visual ni ecològic.

En primer lloc, esta substitució suposa haver de renunciar a una gran quantitat de terra fèrtil -tal volta la millor terra agrícola de tot el terme municipal-, la qual cosa implica que perdrem sobirania alimentaria, havent de portar taronges i altres productes agrícoles de molt més lluny en comptes de tenir-los al costat de casa, incrementant així la contaminació que a tots ens perjudica. En segon lloc, la macro central fotovoltaica es construeix no per a donar servei al municipi, sinó per a subministrar a una empresa perquè puga produir bateries de cotxe d’una forma més barata, però sense saber a qui va a beneficiar eixa reducció del cost de producció. Sense cap dubte, tot perquè l’empresa distribuïdora i instal·ladora de les plaques faça negoci en un sòl que sembla ser li anem a regalar sense que a més paguen a l’ajuntament de Sagunt per les obres, com pagaria qualsevol altre particular o empresa. Mentrestant, les saguntines i els saguntins ens veurem privats del nostre millor sòl agrícola i continuarem pagant una elevadíssima factura de la llum.

Amb tot açò, em sembla que qualificar com a progrés la macro central fotovoltaica de Montíber és una trampa. No és progrés una cosa que sols va a beneficiar a una empresa privada que ja en té molts diners mentres que a la majoria ens condemna a renunciar a una cosa tan important com un aire net o uns aliments de gran qualitat. No és progrés convertir en terra erma una partida agrícola tan fèrtil com la de Montíber. No és progrés que per aquesta operació, que ens va a destruir el terme municipal i va a hipotecar el futur dels nostres fills i filles, tinguem que malvendre la sobirania municipal al millor postor sense rebre res més a canvi que unes vagues promeses d’uns pocs llocs de treball, que ja veurem per qui són ocupats, doncs el centre de formació encara esta molt lluny de Sagunt, i dels saguntins i saguntines. Tot açò quan hi ha propostes alternatives per a instal·lar esta macro central. Propostes alternatives que no suposarien cap cost per a l’empresa i no tindrien tan d’impacte negatiu sobre les nostres vides.

A la vista de tot açò, de la possibilitat de compatibilitzar la conservació del medi i del nostre futur amb el creixement empresarial, triant ubicacions alternatives i innòcues per a esta instal·lació fotovoltaica, em pregunte: quin progrés és aquest que vol destruir quan seria possible construir? És veritablement progrés la macro central de Montíber? Té sentit que forces i persones que ideològicament es consideren “progressistes” defensen esta barrabassada ambiental? Al servei de qui estan els que ho defensen? Jo, pel meu costat sé que el progrés, si no beneficia a tothom, no és progrés.

Pepe Gil i Alcamí
Portaveu de Compromís per Sagunt