Recentment s’ha fet la presentació de les activitats culturals del pròxim trimestre organitzades per l’ajuntament de Sagunt, amb un renovat quadernet informatiu. La novetat ha sigut una sorpresa. M’explique. Després de les eleccions municipals de l’any passat, Compromís em va proposar continuar com a membre del Consell Assessor de Cultura i es va fer la comunicació pertinent. Però a hores d’ara este Consell encara no s’ha constituït. Pareix que l’actual equip de govern no té molt d’interés en estos òrgans de participació; uns altres s’han constituït fa poc o encara estan en procés de constitució. Es pot discutir si l’actual conformació és l’adequada o no per assessorar la regidoria i contribuir a millorar la programació i la participació dels ciutadans, però mentrestant crec que no es pot eludir la seua constitució. Durant la passada legislatura, l’anterior regidora -Asun Moll- convocava el Consell trimestralment per a explicar les línies generals i les novetats de la programació, i els representants dels diferents partits presents al consistori podien preguntar, criticar i proposar tot allò que consideraven convenient. En definitiva, és un òrgan assessor sense capacitat de decisió, però sí de control i participació.

L’equip del Departament de Cultura ja fa molts anys que ha consolidat un esquema de programació potent amb teatre, música, exposicions artístiques i trobades literàries com a blocs principals, amb la limitació d’un pressupost molt ajustat i sempre donant l’oportunitat als creadors locals de mostrar el seu treball. En aquest aspecte la programació d’este segon trimestre segueix la tònica habitual. No obstant, m’hauria agradat expressar-li alguns dubtes sobre la programació i fer alguna proposta per als pròxims trimestres. Com no ha pogut ser, allà van per ací.

Primer, el desequilibri entre les dues llengües oficials en teatre i trobades amb escriptors. Com ja sabem, l’actual govern de la Generalitat Valenciana no és molt propens a l’ús «culte» del valencià (ells defenen «el valenciano autentico», i inclús s’han atrevit a criticar l’actual arquebisbe per afavorir l’ús del valencià: «con Cañizares esto no pasaba») . Els nostres escriptors en valencià, les nostres companyies teatrals, cantants i grups musicals, van a passar uns anys difícils, i necessitaran tot el suport dels ajuntaments on no governen PP-VOX. Deixant de banda els espectacles de dansa, en principi només 2 dels 10 espactacles teatrals previstos seran en valencià (en alguns no s’especifica i en altres es pot deduir pel títol del’obra).

Pel que fa a les trobades amb autors (9), dels quatre que s’anuncien en valencià, tres fan les seues publicacions habitualment en castellà. Que no vol dir que no puguen fer-ho en valencià, que segur que sí, però... (En el cas del frare youtuber de Sant Esperit, natural de Corral de Calatrava, seria molt edificant). I una curiositat: tres dels autors/es són exdiputats del PSPV-PSOE a les Corts Valencianes (amb obra publicada, evidentment, i en el cas de Pedro Ruiz obrint el ventall a la història de la ciència. Interessant, però potser caldria dosificar els companys de partit).

Segon. El ple de l’ajuntament aprovà adherir-se a la celebració de l’Any Estellés (el 4 de setembre farà 100 anys del naixement del poeta de Burjassot), en una moció presentada pel seu partit. Quines activitats té previstes el departament de Cultura per a la commemoració? Més que res perquè per part del govern valencià no s’espera res. I també perquè des de Compromís portem molts anys organitzant actes per a promoure la figura del poeta i la poesia en general, i no és qüestió de contraprogramar-nos. Nosaltres tenim molt clar que Vicent Andrés Estellés és un símbol d’identitat de tots els valencians, i que per tant ens sumarem als actes institucionals si el seu departament pren la iniciativa.

En fi, tot això m’hauria agradat comentar-li en una reunió del Consell Assessor de Cultura. Espere rebre prompte la seua convocatòria.

P.S. El meló del “caputxino”. L’escultura del caputxí inaugurada davant del Museu Històric, regal de la majoralia del 2024, crec que ha obert un meló, ha encetat un camí perillós. Tradicionalment, les majoralies fan un regal a l’ermita de la Sang per a millorar les instal·lacions, però enguany el regal s’ha traslladat a la via pública, en un espai destacat i visible no religiós. I si a partir d’ara la ciutat se’ns ompli de “regals” de les successives majoralies? Crec que l’equip de govern municipal hauria d’actuar per a evitar-ho. I fins i tot procurar traslladar l’escultura a un lloc més relacionat amb la seua significació: l’escala de l’ermita?, el Calvari?...

Lluís Alcaide Balaguer
Portaveu local de Compromís per Sagunt